Tractament
Quan el tumor es troba localitzat a la glàndula prostàtica, hi ha diferents opcions de tractament segons l'edat, els problemes de salut i el tipus de tumor de cada pacient.
Vigilància Activa
El tractament immediat pot no ser necessari per a homes diagnosticats amb un càncer de pròstata de baix risc. Alguns homes potser mai necessitin tractament. En lloc d'això, els nostres doctors de vegades recomanen vigilància activa.
A la vigilància activa, s'han de dur a terme regularment exàmens de sang, exàmens rectals, ressonància magnètiques i ocasionalment noves biòpsies per vigilar la progressió del càncer. Si els exàmens mostren que el càncer està progressant, el pacient pot optar per un tractament per al càncer de pròstata com la cirurgia o radioteràpia.
Radioteràpia
La radioteràpia utilitza feixos de raigs X d'alta potència per eliminar les cèl·lules canceroses. La radioteràpia per al càncer de pròstata es pot aplicar de dues maneres:
• Radioteràpia Externa. Durant aquesta radioteràpia, el pacient es fica al llit sobre una taula mentre que una màquina es mou al voltant del seu cos, dirigint feixos de raigs d'alta potència com raigs X o protons a la glàndula prostàtica. Els tractaments amb radioteràpia externa es duen a terme cinc dies a la setmana per 4-6 setmanes.
• Braquiteràpia. La braquiteràpia implica col·locar moltes llavors radioactives de la mida de grans d'arròs en el teixit de la pròstata. Les llavors radioactives emeten una dosi baixa de radiació per un llarg període de temps. Les llavors radioactives s'implanten a la pròstata utilitzant una agulla guiada per imatges d'ultrasò. Al cap d'uns anys les llavors implantades deixen d'emetre radiació i no necessiten ser extretes.
Els efectes secundaris de la radioteràpia solen incloure micció dolorosa, micció freqüent o urgent, aparició de sang en l'orina i també símptomes rectals com a matèries fecals molt toves o dolor a l'evacuar. La disfunció erèctil sol ser un efecte secundari freqüent.
Cirurgia (Prostatectomia Radical)
La cirurgia (prostatectomia radical) consisteix en l'extirpació completa de la glàndula prostàtica i de les vesícules seminals. Històricament la cirurgia es duia a terme mitjançant una incisió abdominal des del melic al pubis. A la fi del segle XX es va desenvolupar la cirurgia laparoscòpica, menys invasiva que la cirurgia oberta, i en els últims 10-15 anys s'ha incorporat la cirurgia robòtica que aporta nombrosos avantatges per al pacient:
- menor sagnat.
- menor taxa d'incontinència urinària.
- menor taxa de disfunció erèctil.
- menys dolor.
- menor durada d'hospitalització.
- més ràpida recuperació i retorn precoç a les activitats diàries i laborals habituals.
